Urbanitzacions postmodernes desocupades construïdes damunt l’antiga fàbrica química més gran de Catalunya. Terres de ningú ocupades per refugiats econòmics que dormen entre runes postmodernes d’infraestructures abandonades, polígons xinesos (són els magatzems logístics de les botigues «tot a 1€» en una mena de zona portuària interior on fins i tot les cartes dels bars estan en xinès) i la desembocadura del Besòs que en realitat és del Ter (el 90% de l’aigua prové de les depuradores i el Vallés s’abasteix del Ter). També la memòria obrera monumentalitzada en el Pont del Treball o en les Xemeneies, que semblen anunciar la prostitució masculina que s’hi ofereix a la platja nudista que hi ha sota.