Hace millones de años el Llano de Vic era un mar poco profundo. Los niños encontraban fósiles en las colinas azules que enseñaban al maestro2. Los capataces de la fábrica salían a buscar niños en las escuelas que presentaban al patrón. Trabajar en la colonia textil era volverse de piedra en un mar poco profundo.
Historia del Llano textil de Vic (castellano)→
Història de la Plana tèxtil de Vic (català)→
- Mantel realizado por la comadrona de la Colonia El Peludo. ↩
- Portunus Catalaunicus, decápodo fósil eocénico que se encuentra entre las margas azules del Llano de Vic. Ejemplar de referencia a partir del cual se ha descrito la especie. Holotipo depositado en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona→.
Després varen anar a buscar famílies senceres a pobles llunyans. Fa trenta anys Puigneró va omplir un poble sencer, Sant Bartomeu del Grau, amb els seus treballadors i es va fer escollir alcalde.
A l’Ametlla de Merola la representació dels Pastorets formava part del «muntatge» de la colònia, mai no els faltaven voluntaris…
A la Colonia Borgonyà en una ocasió varen nomenar un nou director i li tocava ocupar el xalet principal, el número 1. Però va morir justament en el moment en que la famila s’hi estava instal·lant; per això immediatament van haver de tornar a treure els mobles i sortir a on els assignessin. Les condicions de vida estaven vinculades a la jerarquia social de la colònia. Tot funcionava segons la numeració de la casa…
El món rural no tenia diners, la mà d’obra de les colònies provenia en bona part de la pagesia pobra. L’accés als diners que tenien anant a treballar a una colònia va canviar totalment la forma d’entendre la vida d’aquells nous obrers pagesos.