Las representaciones fálicas quedan asociadas al paganismo y sólo perviven en la cultura popular, por eso es tan difícil encontrar un dibujo claro de las agujas montserratinas: la morfología fálica de la montaña es tan evidente que plantea un conflicto iconográfico. El problema se resolvió hacia el SXVI adjudicando una sierra a la Virgen con la que recortar -castrar- la montaña.

El 11 de setiembre de 1881, el papa León XIII declaró a la Virgen de Montserrat patrona oficial de Catalunya, “engendradora espiritual de los catalanes” en palabras del obispo Torras i Bages. Así la herramienta de serrar se vuelve el símbolo más prominente para construir un país en permanente conflicto identitario.

Les representacions fàl·liques queden associades al paganisme i només perviuen en la cultura popular, per això es fa tan difícil trobar un dibuix clar de les agulles montserratines: la morfologia fàl·lica de la muntanya és tan evident que planteja un conflicte iconogràfic. El problema es va solucionar cap el SXVI  adjudicant una serra a la Mare de Déu amb la que retallar – castrar- la muntanya.

L’11 de setembre de 1881,  el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat patrona oficial de Catalunya, “engendradora espiritual dels  catalans” en paraules del bisbe Torras i Bages. Així  l’eina de serrar esdevé el símbol més prominent per construir un país en permanent conflicte identitari.