Nunca se consigue representar realísticamente la montaña: centenares de óleos y grabados de Montserrat no superan un aire torpe, incluso cuando son obras de calidad se utiliza la estratagema de la inconcreción que parecía restringida a la cultura popular.
La irrepresentabilidad provoca excesos en la representación. Las culturas se vuelven adictas a sus propios excesos, en este caso longanizas.
Detalle de una estampa montserratina del SXVII.
Mai no s’aconsegueix representar realísticament la muntanya: centenars d’olis i gravats de Montserrat no superen un caire matusser, fins i tot quan són obres de qualitat s’utilitza l’estratagema de la inconcreció que semblava restringida a la cultura popular.
La irrepresentativitat provoca excessos en la representació. Les cultures es tornen addictes als seus propis excessos, en aquest cas llonganisses.
Detall d’una estampa montserratina del SXVII.
A més, en la meva opinió, som en un país de tites fluixes auspiciades des del poder i, per tant, als nostres prohoms benpensants els convé dissimular i no posar exemples ni parlar d’una possible visió falica de les muntanyes emblemàtiques. Més val parlar de botifarres i anar jugant a la puta i la ramoneta