Se acostumbra a exponer lo nítido, los mejores ejemplares que excluyan la ambigüedad, la duda, el desconcierto clasificatorio. Por eso me gusta tanto la vitrina de formas blandas del Museo Geológico, está llena de interrogantes, de posibles especies sin reconocer, no se habla de medusas sino de probables medusas. La misma fosilización de una medusa ya parece de una dificultad casi insalvable; sin embargo siempre se produce alguna probabilidad de preservación en quinientos millones de años, esta exposición lo demuestra.

Es solen exposar les coses més nítides, els millors exemplars que excloguin l’ambigüetat, el dubte, el desconcert classificatori. Per això m’agrada tant la vitrina de formes flonges del Museu Geològic, és plena d’interrogants, de possibles espècies no reconegudes, no s’hi parla de meduses sinó de probables meduses. La mateixa fossilització d’una medusa ja sembla d’una dificultat quasi insalvable; no obstant sempre es produeix alguna probabilitat de preservació en cinc-cents milions d’anys, aquesta exposició ho demostra.